La ceba de calçot no és una espècie diferent de planta, sinó el resultat d’un mètode de cultiu específic aplicat principalment a la varietat de ceba blanca tardana de Lleida (Allium cepa L.). El nom prové de l’acció de “calçar” (cobrir amb terra) els brots perquè creixin allargats i blancs.
Varietats principals
Tot i que es poden utilitzar diverses cebes blanques, les llavors i els bulbs més comercialitzats amb aquesta finalitat són:
Ceba Blanca Tardana de Lleida: és la varietat tradicional per excel·lència, coneguda per produir bulbs blanc-platejats de forma globosa que donen lloc a calçots molt dolços i tendres.
Procés de cultiu
El cicle del calçot és particular perquè requereix dues etapes de plantació:
Obtenció del bulb: es sembra la llavor (normalment entre octubre i març) per obtenir una ceba blanca comuna que es cull a l’estiu.
Plantació per a calçot: els bulbs collits es tornen a plantar entre finals d’agost i octubre. Es talla la part superior del bulb abans d’enterrar-lo per facilitar el brot de múltiples tiges (habitualment entre 4 i 8 per ceba).
El “calçat”: a mesura que els brots creixen, s’hi afegeix terra a la base (es “calcen”). Això impedeix que la llum solar arribi a la tija, mantenint-la blanca, tendra i dolça.
