Varietat tradicional de bròquil (Brassica oleracea var. botrytis), cultivada principalment a les comarques de Ponent a Catalunya (Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, etc.), que destaca pel seu sabor suau i la seva estructura ramificada. És una hortalissa d’hivern, amb un cicle de cultiu llarg, caracteritzada per no formar una única pella compacta, sinó molts brots petits.
Aspecte i estructura: És una planta de port mitjà-alt, amb fulles de color verd blavós, lobulades, que no cobreixen totalment la pella, deixant-la exposada. A diferència del bròquil comercial, és molt ramificada i forma múltiples caps florals petits.
Color: La part comestible (les inflorescències) és de color groc o verd groguenc.
Sabor i textura: Es descriu com molt fi, tendre i saborós. És menys compacte i més subtil que el bròquil comú, ideal per cuinar al vapor.
Cultiu: Es sembra a principis de juliol i es cull més de 120 dies després, habitualment durant la primera quinzena de març.
Ús culinari: És molt valorat a la cuina de proximitat (km 0) a Lleida. S’utilitza en saltats, bullit amb patata o al vapor.
És una varietat que havia estat en retrocés, però que actualment s’està recuperant pel seu alt valor gastronòmic i la seva adaptació al clima local.
